LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA O VEÏNAL

En el dia a dia són múltiples les esferes de relació en les que es forja la convivència. La relació entre veïns i veïnes, siguin d’un mateix immoble, d’un mateix carrer o entre finques confrontades, es configura com a nucli bàsic de convivència i de vida en comunitat.

Viure en societat exigeix, la promoció de sentiments i la creació de vincles de pertinença a la comunitat, l’entesa des de la conciliació dels diferents interessos individuals amb els col·lectius, en síntesi, una actitud de respecte vers l’altre. Sens dubte és en aquest nucli bàsic de convivència on molt sovint sorgeixen conflictes que posen en perill aquesta convivència i pertorben la convivència en comunitat pacífica.

Quantes persones es troben en la situació que, després d’haver fet o estar fent un important esforç econòmic, amb la compra d’un pis, d’una casa o d’una finca, veuen perillar la seva satisfacció per una mala convivència veïnal?

És precisament la mediació comunitària o veïna un mètode alternatiu per a la resolució dels conflictes que es poden arribar a plantejar en el dia a dia de les persones que viuen i conviuen al mateix barri, carrer o edifici; i en general, als conflictes fruit de la mateixa convivència i la vida en societat.

Per iniciar el procés de mediació es requereix que es donin certs requisits. El primer, que les parts prenguin consciència i acceptin l’existència d’un problema o conflicte; la segona, voluntat inequívoca de posar- hi-fi, o si més no de minimitzar-lo, i la tercera, voler prendre part en un procés de diàleg, escoltar comunicació amb l’altra part, en el qual la figura del mediador és tan sols un garant del bon funcionament del procés, però en cap cas dels resultats. El resultat del procés és tan sols a les mans dels seus participants. En la mediació la solució la proposen i l’accepten les parts, no és un tercer aliè a la relació el qui, amb el seu criteri, imposa una resolució a la controvèrsia. La imposició per part d’un tercer, en aquests casos, no és la solució al problema de convivència. No posa fi al conflicte.

Val a dir, que com es tracta d’un procediment on la resolució depèn únicament de les parts això permet una major creativitat, originalitat i diversitat de solucions. A la vegada, i molt important, els acords es compleixen voluntàriament, ja que per arribar a la solució pactada, les parts han fet una prèvia reflexió i acceptació de l’acord. No hi ha imposicions externes.

DE QUINS CONFLICTES PARLEM?

Dins l’àmbit de les relacions veïnals poden sorgir molts conflictes, i ben segur que a tothom li ve al cap algun conflicte que s’ha donat entre veïns de la seva escala, o en comunitats de propietaris veïnes o de familiars.

Parlem de conflictes com per exemple els causats per sorolls; els causats per humitats; els de distribució del manteniment de determinats serveis per coeficients o parts iguals; els d’ús, manteniment o neteja dels espais comuns; els de tinença d’animals domèstics; els d’horari de reg de plantes; els de les burilles que embruten els patis comunitaris o fins i tot que poden produir danys al tendal del veí de baix; els del veí que no paga la quota comunitària; els d’aires condicionats; els de molèsties per activitats; els de fites entre propietats confrontants; i podríem seguir amb un llarg etcètera.

Per desgràcia molts d’aquests conflictes es van enquistant en el temps. Molts cops el que en un començament és, per exemple, un conflicte de sorolls amb el veí de dalt, pot acabar derivant en una escalada de denúncies penals, gairebé sempre creuades, per amenaces, danys i inclús en algunes ocasions per lesions. El conflicte va en augment i s’agreuja fins a extrems insostenibles.

ÉS PER AIXÒ QUE EN POQUES OCASIONS LA JUDICIALITZACIÓ RESOL AQUEST TIPUS DE CONFLICTES.

Judicialitzat el conflicte, el jutge dictarà resolució respecte als fets de la denúncia penal o demanda concreta. La resolució ens pot agradar o no, però la convivència amb aquell veí ha de continuar. Ens seguirem trobant a l’ascensor, o a la reunió de la comunitat o al replà, i el conflicte persistirà, perquè no hem solucionat el rere fons d’aquest. En aquests conflictes la mediació és una eina alternativa de gran ajuda, perquè si les parts troben per si mateixes una solució que els satisfà a ambdues, el conflicte desapareix. Si les parts amb l’ajuda del mediador poden trobar un clima de diàleg, de comunicació assertiva que els ajudi a poder empatitzar l’una amb l’altra, ben segur que la comunicació entre les parts millorarà, i per tant evitarem nous conflictes. Si és així, no sols les parts en resultaran ambdues guanyadores, sinó, a la vegada la resta de veïns i veïnes de tota l’escala o edifici.

UN CAS REAL DE MEDIACIÓ COMUNITÀRIA

En Carles, casat i pare de família de dos nens de 9 i 12 anys acudeix al nostre centre, i ens exposa que des de fa un any aproximadament la relació amb els veïns de la seva escala ha esdevingut insostenible. Que fins i tot fa sis mesos va presentar una denúncia contra un dels veïns, Xavier, per les repetides denúncies d’amenaces, algun cop realitzades inclús davant dels seus fills. Tot i haver celebrat el judici, en no tenir proves, ja que les amenaces sempre han estat en el replà o ascensor de l’edifici, per tant, en un àmbit no públic, la resolució va ser absolutòria. Des de llavors les actituds verbals agressives s’estan agreujant en el temps, i ja no només es dirigeixen a ell sinó també a la seva dona. Se li explica que pot acollir-se a un procés de mediació, que és una eina a la qual les parts s’hi poden acollir de forma voluntària. Li sembla bé l’opció i ens demana que ens comuniquem amb la resta de veïns.

El centre comunica en aquest cas amb el president de la comunitat, se li explica la demanda realitzada pel Carles, i li sembla bé acudir a la mediació. Tot i això, se li demana convoqui una reunió amb la resta de veïns, i un mediador es reuneix amb tots ells. Es fa una sessió informativa amb tots ells, amb la intenció que per tots es legitimi com a representant dels propietaris al president, i a més es demana la participació d’un altre veí que els representi. Com cap propietari pren la iniciativa, el mediador aprofita i li pregunta al Xavier si vol representar-los i si a la resta els sembla bé. El Xavier hi està conforme i la resta de veïns ho veuen bé. En aquest cas el mediador ha provocat la tria del Xavier, és la persona que el Carles va referir com a veí amb el qual havia tingut més conflicte.

Es fa una primera sessió individual amb cada una de les parts, i el mediador obté informació que evidencia que el rere fons del conflicte és econòmic.

Per tal que hi hagi un equilibri de parts a la segona sessió, aquesta ja conjunta, acudeixen el Carles, la seva dona, Josefina, el president de l’escala, Antoni i en Xavier. El clima és molt tens entre les parts. El mediador demana a les parts que una per una intentin explicar on situen el punt d’origen del conflicte. Totes les parts coincideixen, en un inici la relació era bona, i tot comença per motius econòmics. En Carles fa més d’un any que no paga les quotes de comunitat. La comunitat ha reclamat judicialment el deute, però com només cobra l’ajuda familiar no se li pot embargar cap quantitat i el deute va incrementant.

El Carles explica que fa 1 any se li va acabar la prestació d’atur, i que ara sols compta amb l’ajuda familiar i els ingressos de la seva dona, la qual està donada d’alta com autònom i que realitza serveis de neteja. Que aquests ingressos els hi serveixen per pagar la hipoteca, la llum i l’aigua, però poca cosa més. Que sovint s’han vist obligats a acudir als serveis socials per obtenir productes alimentaris. L’explicació provoca en l’altra part una reacció d’empatia amb la situació en què es troba la família, i és en aquest moment quan el clima de tensió es rebaixa.

Les parts comencen a buscar solucions, en Carles reconeix que no és just que no afrontin les despeses comunes, quan ells també en fan ús. La seva dona planteja una possible contraprestació i proposa que mentre no puguin fer front a la quota, ella podria encarregar-se de realitzar la neteja d’escala i no cobrar a la comunitat, en Carles per la seva part diu que ell podria encarregar-se del manteniment de la zona enjardinada comú. La proposta va ser vista amb bons ulls per l’Antonio i el Xavier. En aquesta ocasió la mediació va acabar amb acords, i cal dir, que la tensió inicial entre les parts es va esvair fins al punt que el Xavier li va dir al Carles en finalitzar la sessió que volia donar-li el lot de Nadal que li havia regalat l’empresa.

CONSELL: Si tens un conflicte amb el veí, si ets administrador de finques i la gestió de la comunitat es veu entorpida pels conflictes veïnals que hi ha, no ho dubteu: Aposteu per la MEDIACIÓ.

Anna Llauradó Sabaté

Advocada i Mediadora del CEMICALL